Televisió Digital Terrestre (TDT)

La Televisió digital terrestre, o el seu acrònim TDT, és una implementació de tecnologia digital que proporciona un número de canals de televisió més elevat i/o una millor qualitat d'imatge (EDTV, HDTV) i so (AC3, Dolby Digital) mitjançant ones de ràdio convencionals en comptes de transmissions per satèl·lit o cable. La tecnologia utilitzada és la DVB-T a Europa, la ATSC a Amèrica del Nord i la ISDB-T a Japó. A la resta del món els estàndards encara estan per definir.

Transmissió

La TDT es transmet per radiofreqüència, de forma similar a la televisió analògica amb la diferència que en la transmissió digital s'utilitzen transmissors multiplexes que permeten la transmissió de múltiples canals en un mateix rang de freqüències (com un canal UHF o VHF).
La quantitat de dades que es poden transmetre, i per tant, el número de canals, depèn directament del mètode de modulació del canal.
Les dades es comprimeixen normalment en format MPEG-2.

Recepció

La TDT es rep mitjançant un descodificador (integrat o no al televisor) que descodifica el senyal rebut. Tanmateix, i a causa de les interferències produïdes per la transmissió per radiofreqüència, es pot necessitar una actualització a l'antena de TV. També hi ha descodificadors per a l'ordinador. De vegades inclou una antena, habitualment plegable, per al portàtil.