Comunicacions sense fil

El sistemes de comunicació sense fil envien la informació a través de l'aire en forma d'ones electromagnètiques, i així s'evita el gran inconvenient de les tecnologies cablades. Aquests sistemes s'han imposat en quasi tots els àmbits: la ràdio, la televisió, la telefonia mòbil, les xarxes locals sense fil Wi-Fi, els ports infrarojos o la tecnologia Bluetooth.

Espectre radioelèctric: zona ampla de l'espectre electromagnètic.

Mode de propagació:

- Propagació per ones de superfície: les ones tendeixen a seguir el contorn de la superfície terrestre.

- Propagació per reflexió ionosfèrica: les ones es reflecteixen a la ionosfera i a la superfície terrestre.

- Propagació per visió directa: les ones es propaguen en línia recta, per la qual cosa no es pot emprar aquest mètode en comunicacions a llarga distància.

Wi-Fi

Wi-Fi és una marca per a un conjunt d'estàndars de comptabilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fil. Wi-Fi 5 processa a velocitats fins a 54 Mbps. Les comunicacions es produeixen a través d'ones de radio de curt abast, que, pel fet d'estar codificades, no interfereixen entre si. La seva potència és molt baixa.

Bluetooth

És un dispositiu que permet connectar aparells electrònics propers a través d'una ona de ràdiode baixa freqüència (2,45 GHz). La velocitat de transmissió teòrica és d'1 Mbps, tot i que la màxima velocitat en un sol sentit és de 720 kbps.