Internet

Internet ha esdevingut una xarxa d'accés a l'informació d'ús popular. Aquest fenomen ha generat molts usos i plicacions en molts àmbits.


Hi ha dos tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades:

- Xarxes de banda estreta: poden transmetre les dades a pocs milers de bits per segon (kbps). Les dades s'han de modular per ser transmeses en línies preparades per a la transmissió de veu. El mòdem és qui fa la codificació i descodificació de la informaciío de la xarxa.

- Xarxes de banda ampla: poden transmetre les dades a milions de bits per segon. Aquesta característica les fa operatives per a transmissió de dades, telefonia, videoconferència, televisió, etc. És el cas de les connexions a través de fibra òptica (cable) i la tecnologia ADSL (Asymetric Digital Subscriber Line). El router o encaminador, és qui fa connexió amb la línia de comunicació.

ADSL(Asimmetric Digital Subscriber Line)

Asymmetric Digital Subscriber Line (abreujat ADSL) és un protocol de la família DSL que permet la transmissió de dades a alta velocitat a través de línies telefòniques de coure tradicionals, i que proporciona una major velocitat respecte les connexions amb mòdem. Les dades poden viatjar a diferent velocitat al anar del servidor al client (velocitat de baixada) que del client al servidor (velocitat de pujada). Aquesta és la raó per la qual s'anomena asimètric. Aquesta tecnologia és especialment adequada per a navegar per Internet, atès que la quantitat de dades que el servidor envia a l'ordinador d'un usuari generalment és molt superior a les que l'ordinador envia cap a la xarxa.

Protocol TCP/IP

El protocol IP identifica els ordinadors connectats a la xarxa amb un número per diferenciar-los inequívocament. El protocol TCP divideix en paquets la informació que ha de circular per la xarxa i els gestiona per tal de reconstruir-la en el lloc de destinació. Els dos protocols actuen per assegurar la connexió i la transferència de dades entre els ordinadors de la xarxa.

Correu electrònic

El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament a són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo..) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook.
El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.

Compartiment de fitxers

Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP(arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i programari
El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.



Trucades telefòniques



Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.



Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (és una tècnica de transmissió de contingut audiovisual (vídeos, televisió, etc) a través de la xarxa d’Internet que aprofita l'arquitectura P2P, en la qual els nodes individuals es connecten a altres nodes per rebre els streams de vídeo i àudio, en lloc de fer-ho a un servidor central, com passa a la IPTV).
També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV(descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla).