sistema GPS (global positioning system)

El GPS permet calcular les coordenades d'un receptor a la Terra amb una precissió d'uns 10m. Està format per 24 satèl·lits situats a 20000km, distribuïts en 6 òrbites amb 4 satèl·lits cadascuna, de manera que gairebé des de qualsevol punt de la superfície terrestre es poden veure 8 satèl·lits a la vegada. S'utilitza com a ajuda per a la navegació marítima, aèria o terrestre.

Comunicacions via satèl·lit

En els sistemes de comunicacions per satèl·lit, l'estació està situada en un satèl·lit en lloc d'estar situada a terra.

Els sistemes via satèl·lit poden ser de tres tipus:

-Geostacionaris o GEO: amb satèl·lits en òrbites a 36000 km d'altura que romanen situats sobre un punt de la superfície, ja que es mouen a la mateixa velocitat que la Terra.

- D'òrbites mitjanes o MEO: satèl·lits situats a una altura de 10000 km.

- D'òrbites baixes o LEO: satèl·lits situats a 3000 km d'altura.

Link: http://www.ico.com/

Comunicacions sense fil

El sistemes de comunicació sense fil envien la informació a través de l'aire en forma d'ones electromagnètiques, i així s'evita el gran inconvenient de les tecnologies cablades. Aquests sistemes s'han imposat en quasi tots els àmbits: la ràdio, la televisió, la telefonia mòbil, les xarxes locals sense fil Wi-Fi, els ports infrarojos o la tecnologia Bluetooth.

Espectre radioelèctric: zona ampla de l'espectre electromagnètic.

Mode de propagació:

- Propagació per ones de superfície: les ones tendeixen a seguir el contorn de la superfície terrestre.

- Propagació per reflexió ionosfèrica: les ones es reflecteixen a la ionosfera i a la superfície terrestre.

- Propagació per visió directa: les ones es propaguen en línia recta, per la qual cosa no es pot emprar aquest mètode en comunicacions a llarga distància.

Wi-Fi

Wi-Fi és una marca per a un conjunt d'estàndars de comptabilitat per a comunicacions per a xarxes locals sense fil. Wi-Fi 5 processa a velocitats fins a 54 Mbps. Les comunicacions es produeixen a través d'ones de radio de curt abast, que, pel fet d'estar codificades, no interfereixen entre si. La seva potència és molt baixa.

Bluetooth

És un dispositiu que permet connectar aparells electrònics propers a través d'una ona de ràdiode baixa freqüència (2,45 GHz). La velocitat de transmissió teòrica és d'1 Mbps, tot i que la màxima velocitat en un sol sentit és de 720 kbps.

El telègraf

La telegrafia és un sistema de transmissió a la llarga distància de missatges escrits. Els primers sistemes telegràfics que es van utilitzar eren òptics. El 1835, Samuel Morse va inventar els telègraf, un sistema de transmissió elèctrica basat en codi Morse. Amb aquest sistema s'envien els missatges (telegrames).

La transmissió de senyals

Perquè un missatge vagi de l'emissor al receptor, primer s'ha de codificar transformant-lo en un senyal que el receptor haurà de descodificar.

Els mitjans de comunicació actuals codifiquen la informació en forma de senyals elèctrics o electromagnètics. Els senyals elèctrics necessiten fils conductors per ser transportats, mentre que els electromagnètics s'envien per l'aire, excepte la fibra òptica.

La informació es pot codificar en forma de senyals analògics o digitals:

- El senyal analògic és anàleg (té una forma semblant) a la magnitud física que representa (per exemple, la veu d'una persona), i sol ser continu amb un cert marge de variació.

- El senyal digital, per contra, treballa amb unitats mínimes d'informació binària (bit), és a dir, codifica la informació en senyals del tipus tot i res

es d'informació binària (bit), és a dir, codifica la informació en senyals de tipus tot o res.

Internet

Internet ha esdevingut una xarxa d'accés a l'informació d'ús popular. Aquest fenomen ha generat molts usos i plicacions en molts àmbits.


Hi ha dos tipus de xarxes segons la velocitat de transmissió de les dades:

- Xarxes de banda estreta: poden transmetre les dades a pocs milers de bits per segon (kbps). Les dades s'han de modular per ser transmeses en línies preparades per a la transmissió de veu. El mòdem és qui fa la codificació i descodificació de la informaciío de la xarxa.

- Xarxes de banda ampla: poden transmetre les dades a milions de bits per segon. Aquesta característica les fa operatives per a transmissió de dades, telefonia, videoconferència, televisió, etc. És el cas de les connexions a través de fibra òptica (cable) i la tecnologia ADSL (Asymetric Digital Subscriber Line). El router o encaminador, és qui fa connexió amb la línia de comunicació.

ADSL(Asimmetric Digital Subscriber Line)

Asymmetric Digital Subscriber Line (abreujat ADSL) és un protocol de la família DSL que permet la transmissió de dades a alta velocitat a través de línies telefòniques de coure tradicionals, i que proporciona una major velocitat respecte les connexions amb mòdem. Les dades poden viatjar a diferent velocitat al anar del servidor al client (velocitat de baixada) que del client al servidor (velocitat de pujada). Aquesta és la raó per la qual s'anomena asimètric. Aquesta tecnologia és especialment adequada per a navegar per Internet, atès que la quantitat de dades que el servidor envia a l'ordinador d'un usuari generalment és molt superior a les que l'ordinador envia cap a la xarxa.

Protocol TCP/IP

El protocol IP identifica els ordinadors connectats a la xarxa amb un número per diferenciar-los inequívocament. El protocol TCP divideix en paquets la informació que ha de circular per la xarxa i els gestiona per tal de reconstruir-la en el lloc de destinació. Els dos protocols actuen per assegurar la connexió i la transferència de dades entre els ordinadors de la xarxa.

Correu electrònic

El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament a són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo..) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook.
El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.

Compartiment de fitxers

Vàries tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP(arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i programari
El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema) estiguin patint grans canvis.



Trucades telefòniques



Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.



Usant la mateixa filosofia que els xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (és una tècnica de transmissió de contingut audiovisual (vídeos, televisió, etc) a través de la xarxa d’Internet que aprofita l'arquitectura P2P, en la qual els nodes individuals es connecten a altres nodes per rebre els streams de vídeo i àudio, en lloc de fer-ho a un servidor central, com passa a la IPTV).
També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV(descriu un sistema de distribució de televisió digital als usuaris utilitzant el protocol IP sobre una connexió de banda ampla).

Televisió Digital Terrestre (TDT)

La Televisió digital terrestre, o el seu acrònim TDT, és una implementació de tecnologia digital que proporciona un número de canals de televisió més elevat i/o una millor qualitat d'imatge (EDTV, HDTV) i so (AC3, Dolby Digital) mitjançant ones de ràdio convencionals en comptes de transmissions per satèl·lit o cable. La tecnologia utilitzada és la DVB-T a Europa, la ATSC a Amèrica del Nord i la ISDB-T a Japó. A la resta del món els estàndards encara estan per definir.

Transmissió

La TDT es transmet per radiofreqüència, de forma similar a la televisió analògica amb la diferència que en la transmissió digital s'utilitzen transmissors multiplexes que permeten la transmissió de múltiples canals en un mateix rang de freqüències (com un canal UHF o VHF).
La quantitat de dades que es poden transmetre, i per tant, el número de canals, depèn directament del mètode de modulació del canal.
Les dades es comprimeixen normalment en format MPEG-2.

Recepció

La TDT es rep mitjançant un descodificador (integrat o no al televisor) que descodifica el senyal rebut. Tanmateix, i a causa de les interferències produïdes per la transmissió per radiofreqüència, es pot necessitar una actualització a l'antena de TV. També hi ha descodificadors per a l'ordinador. De vegades inclou una antena, habitualment plegable, per al portàtil.